Casa de les Punxes. Barcelona

La Casa Terrades, “Casa de les Punxes”, és una illa tancada de forma irregular a l’Eixample de Barcelona. Josep Puig i Cadafalch la va construir el 1905. És un gran volum unitari articulat per les torres circulars de les cantonades, on es reflecteix el seu interès pel gòtic centreeuropeu. Ell animava els arquitectes joves a girar la mirada novament cap a l’edat mitjana. Considerava que aquesta època era una font inesgotable de repertori formal que Catalunya necessitava. L’obra s’integra al corrent Modernista amb la combinació d’un variat repertori de motius medievals i altres que vénen de la tradició artesanal.

La finca s’estructura amb tres escales de veïns amb dos habitatges per replà. Se segueix l’estratificació social en alçada, pròpia de l’època. A les plantes baixes s’hi situaven botigues, als principals els pisos més representatius de la classe social més podent i als pisos superiors els habitatges tipus, deixant la coberta per als estenedors de roba i els trasters.

Amb el temps, la coberta d’on arrenquen les punxes, es va anar colonitzant amb cubículs que s’usaven com a habitatges per als porters, com a magatzems o com a espais per als mals endreços, tots ells construccions molt precàries.

El projecte ha consistit, en primer lloc, en la restauració de les zones comunes de la Casa de les Punxes i en la rehabilitació dels pisos com a despatxos. S’han recuperat tots aquells elements patrimonials que el temps havia anat desgastant, amagant o eliminant; així mateix s’ha instal.lat l’equipament tècnic que avui es considera imprescindible en unes oficines de qualitat.. Les grans estances darrere les façanes s’han habilitat com a zones de treball mentre que les cambres a l’entorn dels patis interiors es dediquen a espais de suport: els vestíbuls, els offices, els blocs de sanitaris, etc.

El segon camp d’actuació ha estat la recuperació de la planta de coberta com habitatges, estudis i espais per instal.lacions. S’han enderrocat les construccions que omplien la terrassa interior al perímetre de les cobertes i s’han anat connectant diverses punxes per fer-ne estudis i habitatges. A altres punxes menors s’hi han col.locat tots els aparells d’instal.lacions que acostumen a ocupar els terrats dels edificis, deixant la terrassa com a espai comunitari i d’accés als estudis i pisos.

A la coberta no hi havia cap tipologia definida i una vegada construïda la nostra proposta tampoc no en reconeixem cap. Hem fet el projecte com quan ets nen i jugues amb els jocs de construcció. Hem anat llegint cadascuna de les peces, estudiant les seves qualitats i possibilitats i assajant formes diverses d’agregació. Treballant d’aquesta manera, habitació per habitació, el resultat ha estat inesperat. No hi ha un diagrama complet del programa. Les accions que hem fet en projectar-lo proporcionen a la intervenció una qualitat laberíntica, una profunditat espacial i temporal que li confereix un caràcter totalment contemporani. S’hi han instal.lat pisos, oficines i fins i tot una galeria d’art.