Museu de Lleida

El museu ocupa l’emplaçament de l’antic convent de les carmelites de Lleida. D’aquest convent se n’ha mantingut la capella barroca, que queda dins el nou edifici i que s’incorpora al conjunt d’espais expositius.

El museu està en un punt de convergència de dues escales de ciutat: la petita escala pròpia del nucli antic de Lleida i l’escala més gran que correspon als eixamples ja consolidats, com el de la Rambla d’Aragó.

El museu s’organitza en quatre grans àrees: l’àrea d’exposicions temporals, l’àrea d’exposició permanent, l’àrea d’atenció al públic i l’àrea de dipòsit i treball intern.

El museu es construeix sobre un sòcol que resol la diferència de nivells entre la plaça de Sant Llorenç i la plaça que es crea entre l’Arxiu Comarcal i la Biblioteca de Lleida. S’articula per mitjà de diversos volums que van donant resposta als requeriments urbans de la zona. Així, entre el volum que conté la sala d’exposicions temporals i el volum principal, es crea una plaça per a vianants d’accés al museu. Una part del volum principal “vola” per formar un porxo que connecta aquesta plaça amb el carrer de Santa Clara i amb el carrer Major. Es va fent un teixit urbà que, de fet, reprodueix el del nucli antic amb petits carrerons, escales i placetes.

La plaça d’accés porta al vestíbul general, amb els espais d’atenció al públic, i a l’entrada de personal intern. El pas a la sala d’exposicions temporals també es produeix per aquesta plaça. Aquesta sala es desenvolupa en un doble espai i permet un ús independent de l’horari d’obertura del museu, cosa que la fa útil per celebrar diferents actuacions culturals de la ciutat.

Les sales d’exposició permanent ocupen la part més recollida del museu. Pràcticament no tenen obertures. La capella està integrada com una sala més del conjunt d’espais d’exposició permanent.

Els espais de treball intern ocupen el volum que hi ha sobre el vestíbul d’entrada, on s’ubiquen l’administració i la direcció del museu, l’àrea de difusió i el taller de restauració. Els espais per al dipòsit d’obres d’art se situen en el sòcol de l’edifici, sota la plaça. Aquests espais s’estructuren com una reserva visitable. La col·lecció permanent ocupa el volum més important del museu i es desenvolupa en dos nivells.

La museografia de sala d’exposició permanent té dues parts molt diferenciades: la part corresponent a l’arqueologia i el món antic, que ocupa el nivell superior de les sales d’exposició permanent, i la part que abasta de l’època romànica al segle xix, que ocupa el nivell inferior (el corresponent a la capella).

L’arqueologia està tractada formalment com si fos un recorregut a través d’un jaciment i guia l’espectador a través dels materials provinents dels diferents jaciments arqueològics, des de l’explicació del territori lleidatà fins a l’època ibera i romana. El món àrab ocupa el final d’aquest nivell, amb una museografia molt més lluminosa que també reflecteix el canvi de mentalitat de l’època.

El nivell inferior comença amb l’època feudal i va passant per les millors obres de l’art romànic, l’explicació de la Seu Vella i l’època gòtica. L’entrada a la capella barroca marca el començament del Renaixement i de les obres barroques de la col·lecció. El recorregut acaba amb un audiovisual amb crides a visitar els altres museus de Lleida.