Warning: Undefined variable $parent_style in /usr/home/rodonarquitectes.com/web/wp-content/themes/arquitectura/functions.php on line 13

Arxiu del Vallès Occidental a Terrassa

Premi Sant Josep 2015 · Gremi de la fusta

Aquest arxiu comarcal és el resultat de la rehabilitació de dues naus industrials de 1956 de les què es podia destacar exclusivament les seves grans llums de 14 m i una gran capacitat de càrrega.

Situades en un entorn industrial, degradat i en transformació, es feia especialment necessari canviar el seu aspecte i allunyar-les definitivament de la imatge trista que d’elles se’n tenia, ja que s’havien usat llargament com a tanatori. La rehabilitació d’aquestes naus havia de marcar, a més, una pauta d’excel·lència en la transformació del barri.

Per això vam decidir transformar-les en un edifici amb grans finestrals, amb molta llum, blanc… Vam conservar el volum de les seves naus, el semisoterrani i part de l’estructura de planta baixa. I les vam vestir amb una nova façana capaç de generar lleis insòlites de relació entre els seus espais interiors i amb la ciutat que les envolta, revitalitzant el paisatge del lloc i el seu entorn.

La nova façana portant es perfora amb una successió de forats romboïdals i triangulars que defineixen l’interior i l’exterior de l’edifici generant un fluxe de paisatges i lectures molt propis, i sempre diferents, que recorren els diferents espais.

També vam decidir eliminar el volum al xamfrà que caracteritza la trama industrial que encara envolta l’edifici, formant un àmbit propi d’accés que evidencia la geometria original de les naus amb les seves cobertes a dues aigües.

Els arxius comarcals són centres de documentació i d’intercanvi de coneixement. Els 1.600 m2 de la planta baixa, amb les seves grans alçades i espais diàfans, es destinen a sales d’ús públic i espais de consulta i treball. Els 1.600 m2 de semisoterrani, amb accessos i molls de càrrega independents, es reserven per als arxius.

Aquest projecte ens ha permès entendre la rehabilitació en arquitectura com el procés de tornar enrere, llegint i triant amb precisió allò que cal aprofitar, per seguir endavant, proposant tot el necessari per a tornar a usar de manera adequada al nostre temps i al futur del lloc on s’emplaça. Un procés que, en aquest cas i en no arrossegar el pes del valor d’una arquitectura històrica i significativa, ens ha permès assajar noves maneres d’organitzar les obertures en una façana alineada a vial, unes obertures que aportessin noves qualitats espacials a tots els àmbits de l’edifici a reutilitzar i revaloritzar la seva percepció en l’entorn.