Arxiu Nacional de Catalunya
RELACIÓ ESTÈTICA I FUNCIONAL AMB L’EDIFICI EXISTENT
L’actual edifici de l’Arxiu Nacional de Catalunya té una imatge molt representativa de la seva condició de principal arxiu català. La nostra proposta respecta i potencia aquesta imatge i la percepció de la seva volumetria perquè forma part del nostre imaginari col·lectiu.
Les decisions d’implantació de l’ampliació van en aquest sentit:
– L’ampliació se situa alliberant la lectura de l’edifici actual, en especial les cantonades que defineixen els seus prismes principals en tota la seva alçada;
– Els nous volums es col·loquen en paral·lel a la carretera de Vallvidrera i no envaeixen la façana d’accés principal de l’edifici;
– El programa funcional es concentra en PB+1 per afavorir que els nous volums es percebin com una catifa enjardinada a la base de l’edifici existent. Un petit volum de PB+2 se situa a la cantonada més allunyada d’aquest;
Funcionalment, l’ampliació es planteja a partir dels eixos de la volumetria existent:
– Sobre l’eix del moll de càrrega existent s’organitzen els dipòsits d’acollida de fons i l’ampliació dels espais de tria i classificació;
– Sobre l’eix que relaciona l’edifici actual amb el futur AHPB, s’articulen totes les circulacions de l’ampliació;
– Es manté la relació visual i geomètrica amb l’eix central existent;
– Sobre un nou eix nord-sud, paral·lel als eixos existents, s’organitza l’accés a tots els dipòsits d’arxiu;
– Un gran pati entre els dos primers eixos actua, a mode de claustre, com a espai de referència de l’ampliació i d’organització del programa.
Hem tingut especial cura en tractar el contacte amb el carrer Alfons el Magnànim, definit per un front d’habitatges unifamiliars de mida petita i PB+1:
– L’ampliació hi arriba amb una alçada i un front del mateix ordre que les cases existents, reforçant l’escala domèstica del carrer;
– Definim la nova façana de l’ampliació sobre aquest carrer com una pèrgola que cobreix el pati de servei i manteniment i les seves activitats, respectant el caràcter residencial d’Alfons el Magnànim.
Les façanes amb orientació sud/nord presenten un ritme de nervis verticals més pronunciats que asseguren la bona presència de l’edifici amb independència de l’estat de la vegetació. A les façanes est/oest es proposa un ritme més difós per a l’estructura de les pèrgoles de protecció de les façanes dels dipòsits. Les façanes del pati reprodueixen aquests dos ritmes propiciant una certa intimitat a les zones de treball.
La urbanització dels espais exteriors es proposa amb les mateixes espècies tapissants de coberta, de nul manteniment i consum. S’articularan amb els camins de vigilància, evacuació i manteniment necessaris, fets amb soleres de formigó desactivat d’aspecte petri.