Biblioteca de Catalunya, Barcelona

Va ser el primer projecte important que vam tenir i va durar molt de temps, del 90 al 97, i des de llavors hem seguit fent treballs d’adequació fins al 2003. Encara en queda pendent la fase de la Gardunya.

L’encàrrec inicial era un dipòsit de deu plantes sota terra, a un espai lliure al carrer Egipcíaques, que tenia un cost molt important. Quan vam començar a estudiar el projecte, vam veure que si enderrocàvem l’edifici del vell dipòsit contigu a l’espai lliure, obteníem un solar de dimensions considerables, cosa que ens permetia edificar un dipòsit de la mateixa capacitat amb només cinc plantes sota terra, construïble d’una manera molt més senzilla. Com que al dipòsit que proposàvem enderrocar hi havia també espais de treball, vam continuar ampliant l’àmbit d’estudi i, al final, el projecte va abastar la reorganització global de tot el conjunt de la Biblioteca de Catalunya.

El projecte així plantejat va interessar tant a l’equip de direcció de la Biblioteca com al director de les grans obres del departament de cultura i vam començar un itinerari pel despatx del Director General de Patrimoni, del Secretari General del Departament de Cultura, del Conseller de Cultura fins acabar al Palau de la Generalitat. Vaig anar-hi força cohibit i amb la maqueta sota el braç com si fos un tortell. El president em va rebre i quan en vaig sortir em va semblar que ja tenia el projecte.

La Biblioteca de Catalunya es troba al barri del Raval de Barcelona. Fa setanta anys que ocupa el sector principal de l’Antic Hospital de la Santa Creu. Un dels conjunts d’arquitectura gòtica civil més importants del país. L’edifici històric, en forma d’U, s’organitza entorn d’un gran pati central. Les tres ales del conjunt són unes naus d’arc rebaixat en planta baixa i una estructura d’enteixinat de fusta sobre arcs de diafragma a la planta superior.

La proposta busca la reorganització física de la Biblioteca. Primer es proposa l’enderroc dels edificis tardans que tant al carrer d’Egipcíaques com a la plaça de la Gardunya cobreixen l’estructura principal de l’antic hospital. Després es proposa la construcció d’àrees soterrades de dipòsit i de treball.

La proposta busca la creació d’un espai verd que espongi el teixit d’un barri com el Raval. L’espai obert independitza l’estructura principal de l’Hospital del s.XV i de la casa de la convalescència del s.XVII.

La supressió dels cossos edificats que donen a la plaça de la Gardunya i la construcció de noves zones de treball i dipòsit acabarà de dotar la biblioteca de l’espai necessari per al seu òptim funcionament i la ciutat recuperarà un dels seus edificis gòtics més importants. Durant aquests anys s’han fet estudis historicarqueològics sobre aquests cossos annexos a l’estructura gòtica que fan viable aquest camí.

Serà el punt de partida necessari per a la remodelació definitiva de la plaça de la Gardunya. Quan s’enderroquin aquests edificis apareixerà un nou eix cívic a l’interior del Raval, en paral.lel a la Rambla, donant continuïtat a la xarxa viària ja existent.

La Biblioteca és un equipament molt complex. La ubicació d’un equipament d’aquestes característiques en un conjunt històric amb tantes servituds, exigeix uns certs sacrificis pel que fa al funcionament. El gran avantatge és poder utilitzar les grans naus gòtiques com a sales de lectura. És un privilegi que no he vist a cap altra biblioteca. L’espai que n’ha resultat és màgic.

Des de l’inici del projecte vam voler potenciar la visió completa de les naus formades per seqüències d’arcs de diafragma. Mentre projectàvem les sales de lectura vaig visitar les grans mesquites d’Istambul. Allí vaig observar com pengen milers de bombetes nues a l’interior dels grans espais i com les llums formen un coixí de llum que confereix una atmosfera d’intimitat dins l’enormitat interior de la mesquita. Això propicia el recolliment i l’oració. Vaig adaptar aquest criteri a la biblioteca.

La intervenció a les sales s’ha fet amb una arquitectura totalment reversible. Com a elements principals hem construït uns entressolats que resolen tot l’equipament necessari a l’interior de les sales de lectura: sistema de transport automàtic de llibres, bateries dels circuits d’emergència, climatitzadors, etc. Hem dissenyat també les taules, els llums de les taules, les prestatgeries, els taulells d’atenció al públic i de reprografia.Tot el mobiliari resol la instal.lació del sistema d’il.luminació, tant el de treball com el monumental. Crec que hem aconseguit crear un espai de recolliment en l’interior de l’espai general que predisposa a la lectura i a la investigació